A l'hora de viatjar les guies de viatges, els blogs de viatges, els consells de l’amic i l’amiga i el cosí de la veïna, ens ajuden a descobrir la ciutat o el país on volem anar. Per mi una de les millors maneres de conèixer aquest lloc nou és a través de la literatura. I des de fa uns anys m’he acostumat a llegir llibres que em parlin d’allà on aniré. Novel·les històriques, ficció, misteris o thrillers, tant se val. L’important és poder recórrer literàriament de mà dels personatges els carrers per on passejaré. Deixar-me endur per les seves sensacions i viure amb ells llur ciutat. Són els meus guies particulars. Una de les novel·les que he regalat més vegades a amics i parents europeus és, sens dubte, Tales of the City. Històries de San Francisco seria un bon títol per al primer llibre de la sèrie d’Armistead Maupin que, començant als anys ’70 i acabant al 2013, ens passeja per «la ciutat de la badia» al llarg d’aquestes cinc dècades de mà dels seus personatges entranyables que voldríem que fossin veïns nostres.
La primera sensació quan véns a San Francisco des d’Europa és que aquesta ciutat, tot i ser nord-americana, et fa sentir com a casa, és com ser a Barcelona, a Londres o París. T’hi mous amb transport públic sense dificultat, hi passeges tranquil pels carrers i n’admires els edificis, admirables tots ells, de colors variats, alegres, trobes “història” (fins a cert punt, és clar, no és qüestió d’esperar trobar-s’hi unes restes romanes!) a les façanes, a les avingudes i als parcs, als rètols informatius dels edificis que consideren importants. Tales of the City et retorna aquesta sensació, els personatges joves aparentment desconnectats els uns dels altres arrosseguen cadascú la seva història i acaben establint connexions els uns amb els altres tal com passa amb la vida de barri. Les referències culturals abunden i si no ets ni americà ni ets nascut als anys 50 et costa saber a què fan referència. D’aquesta manera, el primer llibre de la sèrie és un bon endinsament dins el San Francisco (i en part dels EUA) dels anys setanta. Tot i que la ciutat n’és protagonista i alhora n’és l’homenatjada, els personatges a través de la qual la vivim provenen d’altres estats del país i de tant en tant aporten pinzellades de les seves vides i dels familiars que hi han deixat. Per als que justament vam créixer als anys ’80. Tales of the City representa una mena de versió americana “novel·litzada” de la sèrie televisiva britànica Gent del barri.
A diferència de Gent del Barri però, on els habituals del Queen Victoria arrossegaven la misèria en el seu dia a dia, a Tales perdura sempre el bon humor i l’optimisme, fins i tot quan la vida frega la ratlla invisible de la mort. I és que Tales no és una d’aquelles lectures que angoixen i et roben l’aire, al contrari. Llegint Tales of the City sents la brisa del pacífic a la cara, sents les olors de les flors que creixen al jardí del número 28 de Barbary Lane. Quan t’endinses en la vida de la Mary Ann i la Mona, de l’Anna Madrigal i el Mouse et vénen més ganes de viure, et poses de bon humor. La vida no sempre els és fàcil, però el tarannà relaxat i l’optimisme d’ara l’un, ara l’altra destaquen al llarg de la novel·la. Llegir-los et dóna força, empenta, i et fa sentir aquell pessigolleig a la panxa de quan a la vida et toca fer front a un gran canvi que no sempre és volgut o esperat. El neguit que aquestes situacions desagradables ens poden crear desapareix en deixar que la Mary Ann i companyia ens facin de guies de «la ciutat de la badia». I, quan acabes el llibre, has de córrer a buscar el segon. Tales of the City és la primera novel·la de les nou que donen vida a San Francisco i és, juntament amb la resta, lectura obligatòria per a qualsevol que visqui o vulgui viure en aquesta ciutat.
Fitxa tècnica:
Títol: Tales of the City
Autor: Armistead Maupin
Editorial: Harper Perennial
Any: 2007 (primera edició del 1978)
ISBN: 978-0061358302
Comments